La Producció del centre terrissaire del Mujal o el Roser (Calella) / Albert Martín Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 221-236 : il


El centre productor de El Mujal-El Roser és un dels més grans de la Laietània i un dels que ha aportat major quantitat de material amforal corresponent a les formes Tarraconense 1, Pascual 1 i Dressel 3. La majoria d'aquestes àmfores procedeixen dels abocadors i de la zona adjacent als tallers de producció que es van excavar el 1988. Les estratigrafies documentades en aquesta intervenció reflecteixen una evolució en la fabricació de les àmfores que ha aportat dades molt significatives, com és el cas de l'existència d'una fase inicial que fabrica Tarraconense 1 amb exclusivitat, la aparició posterior de les Pascual 1, la presencia d'una fase primerenca de la producció de les Dressel 3 que intenta imitar els prototips itàlics d'aquesta forma a finals del segle I aC, la fabricació alterna d'aquestes últimes i les Pascual 1, així com també la continuïtat de la producció d'aquestes Pascual 1 fins almenys el decenni 60-70 dC.

Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle I a.C. a la costa catalana / Albert Martin Menéndez
Martin i Menéndez, Albert


En: 225580 Actes du congrès de l'Escala-Empuries, 1er-4 mai 2008. Marseille : SFECAG. Société française d'étude de la céramique antique en Gaule, 2008

Bibliografia.

Es presenta el material anfòric recuperat a dos derelictes situats a les Illes Formigues (Palamós) i Cala Bona (Cadaqués). El present treball mira de reconstruir, en la mesura del possible, la composició del carregament dels dos vaixells i analitzar també el significat d'aquesta coincidència d'àmfores diverses dins desl mateixos transports.

Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis) / Joaquim García i Roselló, Albert Martín Menéndez, Xabier Cela Espín
Garcia i Roselló, Joaquim


En: Empúries. Barcelona, núm. 52 (2000) , p. 29-54
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, anglès i francès.

Les Intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages) : el jaciment del Campet de la Sal / Ainhoa Pancorbo Picó, Albert Martín Menéndez i Andreu Galera Pedrosa
Pancorbo i Picó, Ainhoa


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 171-197 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2015 l'Ajuntament de Cardona va promoure les obres de construcció d'un nou camp de futbol. En el seu decurs es van localitzar indicis d'un enterrament en fossa simple| moment a partir del qual es van endegar un seguit de campanyes d'intervenció arqueològica| primer per delimitar aquell enterrament i després per conèixer l'abast del jaciment. Els treballs arqueològics es van dur a terme| seguint el ritme de les adjudicacions de les obres| entre els mesos de maig del 2015 i de setembre del 2016| els quals van ser possibles gràcies a l'ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Es van documentar restes arqueològiques corresponents a un assentament tardorepublicà| una necròpolis altmedieval i un habitatge corresponent a un dels barris baixmedievals de la vila. Malgrat tot| no es van poder esgotar els sediments arqueològics ni tampoc ampliar l'àrea d'intervenció més enllà de la zona afectada per les obres. Avui| el jaciment arqueològic està cobert per les instal·lacions esportives| i qualsevol possibilitat de conèixer-lo millor a mig termini ha quedat descartada per la construcció posterior d'una rotonda al seu costat.

El Darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca / Albert Martín Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 304-329 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Des de la troballa el 1997-1998 del jaciment de ca l'Arnau i can Mateu, s'han anat produint una bona quantitat d'intervencions arqueològiques dins del nucli urbà de Cabrera de Mar. Però l'any 2006, gràcies a les excavacions fetes al sector de can Rodon de l'Hort, es va fer un salt qualitatiu important en la interpretació i el coneixement de la configuració del nucli antic d'Ilturo, que s'han completat amb intervencions fetes fins al 2014, als sectors de ca l'Arnau, can Rodon de l'Hort i can Benet. Els resultats de tots aquests treballs han permès la localització de la trama viària, de domus, tallers i forns, i d'una important quantitat de mobiliari arqueològic de qualitat.

El Conjunt arqueològic de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, Maresme): un assentament romano-republicà / Albert Martín
Martín i Menéndez, Albert


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1998-1999 (2001) , p. 211-228 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Vil·la romana de Sant Amanç de Viladés (Rajadell, Bages) / Albert Martín i Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1996-1997 (1997) , p. 57-66 : il.
Bibliografia.

Consideraciones sobre las marcas en ánforas tarraconenses en la Layetana septentrional : los casos de El Mujar-El Roser (Calella), y Can Rodon y Ca l'Arnau (Cabrera de Mar) / Albert Martín Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: La Difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis : s. I a.C.-I d.C ; Martínez Ferreras, Verónica (Ed.). Oxford : Archaeopress, cop. 2015

Resum dels capítol en anglès.

Les àmfores de la necròpolis de Santa Maria del Mar / Albert Martín i Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 7 (2011) , p. 144-165 : il (Notes i Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

La necròpolis de Santa Maria del Mar fou excavada als anys 1966 i 1973 i va provocar la troballa d'un bon nombre d'àmfores tardoantigues que s'havien utilitzat per construir les tombes. L'estudi d'aquest material amforal va ser fet inicialment per Marià Ribas i més tard per S. J. Keay, però des del 1984 que no s'hi havia tornat a prestar atenció tot i els avenços que havien fet molts investigadors sobre les àmfores d'aquestes cronologies. La revisió actual d'aquest material, com també de la documentació original de l'excavació, ha permès contraposar els estudis anteriors i, a partir d'aquí, oferir una interpretació més moderna de la tipologia d'aquests contenidors de transport, i també proposar una quantificació de les peces que s'hi van trobar. A més, també s'ha pogut precisar la cronologia global de la necròpolis, que ara podem establir entre la meitat del segle V i la meitat avançada del segle VII.

El Dipòsit d'àmfores de la torre 16 de la muralla romana de Barcino / Albert Martín i Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 126-137 (Notes i Estudis) 
Resum en castellà, català i anglès.

A finals de l'any 1963, Josep de C. Serra-Ràfols estava acabant l'excavació del farciment interior de la torre 16 de la muralla baiximperial de "Barcino", quan sota aquest va trobar un dipòsit de dotze àmfores fragmentades col·locades dempeus. La documentació d'aquesta excavació, malgrat ser molt escarida, ens ha permès reconstruir la situació topogràfica d'aquestes àmfores a l'interior de la torre. La datació del conjunt, cap a finals del segle II d. de C., ha posat també de manifest l'existència d'estructures murals per sota dels paraments corresponents a la torre baiximperial, que si bé no poden ser interpretades per si mateixes, van tenir la suficient entitat com per a necessitar aquest sistema de drenatge constituït per àmfores bètiques de les formes Beltrán II A, Beltrán II B, Dressel 14 i una nord-africana tipus Africana I/Keay III.

Calibración de las fechas radiocarbónicas y su contribución al estudio del neolítico catalán / Joan S. Mestres i Torres, A. Martín
Mestres i Torres, Joan Salvador


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà. vol. 2, núm. 1 (1996) , p. 791-804 : gràf. (Desenvolupaments regionals i canvi cultural) 
Bibliografia. Inclou apèndix "Inventario de fechas radiocarbónicas referidas al Neolítico catalán". Inclou resum bilingüe castellà-anglès.

Miscel·lània d'excavacions / Eduard Sánchez i Campoy, Eulàlia Barrasetas i Dunjó, Albert Martín i Menèndez, [et al.] ; compilació d'Antoni Moro i Garcia



En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 5 (novembre 1990), p. 11-14 : il.

En aquest article es fa la memòria de les tres excavacions arqueològiques que es van fer a Terrassa durant l'any 1989: jaciment romà de l'Aiguacuit, excavació arqueològica de la Torre del Palau i excavació de la vil·la romana de Can Fonollet.

Nanses acanalades d'època ibèrica al poblat de Montpalau (Pineda de Mar) / Albert Martín Menéndez
Martín i Menèndez, Albert


En: Laietania : estudis d'arqueologia del Maresme. Mataró, núm. 1 (1981) , p. 215-219 : il.

Les Ocupacions d'època romana i medieval de l'Aiguacuit (Terrassa). Excavacions 1989 - 1990 / Eulàlia Barrasetas Dunjó, Albert Martín, Josep M. Palet Martínez
Barrasetas i Dunjó, Eulàlia


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1990-1991 (1992) , p. 115-122 : il.

La Vil·la romana de l'Aiguacuit (Terrassa, Vallès Occidental) / Eulàlia Barrasetas i Dunjó, Albert Martín i Menéndez, Josep M. Palet i Martínez
Barrasetas i Dunjó, Eulàlia


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1994
61 p. : il., map. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 6) 
Bibliografia. Resum en català i en castellà.
ISBN 84-393-2777-3

La vil·la de l'Aiguacuit es troba al sud de la ciutat de Terrassa, en un àrea d'intens poblament en època romana. Es presenten els resultats de les campanyes realitzades entre octubre de 1989 i març de 1990, resumint-se els principals resultats de les campanyes anteriors. L'emplaçament de la vil·la ja fou habitat durant el neolític final o el calcolític. La fase I de l'assentament romà s'inicia cap a finals del primer quart del segle I dC., encara que hi ha indicis d'una freqüentació anterior. La vil·la de l'Aiguacuit té una ocupació continuada fins el segle VI dC. Durant la Fase II (finals del segle I-primera meitat del segle III dC) s'afegeix una construcció termal que, amb diverses transformacions, perdura fins a finals del segle IV dC. Això seria, possiblement, indicatiu de que es tracta de la "pars urbana" de la vil·la, si bé falten altres elements constructius o decoratius de tipus luxós, exceptuant la pintura mural del "caldarium". A finals del segle IV dC. la vil·la és totalment remodelada, però les estructures d'aquest període són les més malmeses per les tasques agrícoles. Es té una visió molt parcial de la vil·la, ja que possiblement només es coneix l'extrem sud d'un àrea molt més extensa. Després de l'abandonament de la vil·la cap el segle VI dC., es documenta una reocupació alt-medieval de la que s'ha conservat un conjunt de sitges i altres estructures aïllades.

Calibración de las fechas radiocarbónicas y su contribución al estudio del Neolítico catalán / J.S. Mestres, A. Martín
Mestres i Torres, Joan Salvador


En: 051584 I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles. Gavà : Museu de Gavà, [1995?]. p. 791-804 : gràf

Bibliografia. Notes. Inclou apèndix (inventari de dates radiocarbòniques referides al Neolític català).

En el present treball es discuteixen les hipòtesis fonamentals en què es basa el mètode de datació per radiocarboni l'incumpliment del qual origina l'escala cronològica radiocarbònica al qual no es correspon exactament amb l'escala cronològica solar. La necessitat de transformar les dates radiocarbòniques en dates solars origina la cal·libració. A partir de l'inventari de les dates radiocarbòniques referides al Neolític català, s'estableix el període de vigència dels diferents estils ceràmics propis d'aquest període. Finalment, es discuteixen les implicacions prehistòriques que suggereixen els períodes de vigència establerts [sic].

Desenvolupament de l'excavació / A. Martín
Martín i Menèndez, Albert


En: 038116 Les Sorres X. Un vaixell medieval al canal olímpic de rem (Castelldefels, Baix Llobregat) ; Xim Raurich. Barcelona : Generalitat. Departament de Cultura, 1992. p. 27-28


Especificacions tècniques del desenvolupament de l'excavació i aspectes de conservació de la troballa arqueològica.

Les Sorres X: Un vaixell medieval al canal olímpic de rem (Castelldefels, Baix Llobregat) / Xim Raurich ; Marcel Pujol ; Albert Martín ; [et al.]
Raurich i Santaló, Xim


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992
71 p. : il. ; 30 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 1) 
Referències bibliogràfiques. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Text en català, resums en català i castellà.
ISBN 84-393-2255-0

Durant les obres de construcció del canal olímpic de rem va aparèixer les restes d'una nau medieval que s'enfonsà en el que antigament havien estat els aiguamolls de la desembocadura del Llobregat. El derelicte de les Sorres X es tractaria d'una embarcació de petit cabotatge, pertanyent al grup de barques, segurament un llagut. La seva llargada total estaria vora els 9,5 o 10 m,i el seu tonatge entre les 4 i 5 tones. Arboraria un pal llatí, i tindria la possibilitat d'armar fins a sis rems per banda. Pel que fa al seu govern, cal destacar que és l'única embarcació descoberta fins al moment amb els dos tipus de timons (lateral i axial). La barca de les Sorres X es dedicava al transport de peix, probablement barceloní, encara que cap evidència arqueològica no permet assegurar-ho. Com a datació de les ceràmiques trobades al vaixell, i que són els principals elements per datar el jaciment, proposem una cronologia que abastaria la segona meitat del segle XIV (sic).


Conté:
- 038117  Garrido. Ernesto. El Canal olímpic de rem.
- 038118  Izquierdo i Tugas. Pere. El Medi geogràfic: aproximació a l'evolució del paisatge.
- 038119  Izquierdo i Tugas. Pere. El Jaciment arqueològic de les Sorres.
- 038120  Martín i Menèndez. Albert. Desenvolupament de l'excavació.
- 038121  Pujol i Hamelink. Marcel. Estudi descriptiu i anàlisi del buc.
- 038122  Raurich i Santaló. Xim. El Carregament del jaciment de les Sorres X.
- 038123  Jover i Armengol. Anna. Conservació del vaixell les Sorres X.